El govern espanyol
ens ha sorprès aquesta setmana amb dues notícies totalment contradictòries
vinculades a la violència vers les dones. Com si volgués que tota la societat
es psicotitzés de cop. Per una banda, ens diuen que si no hi ha sang, no hi ha
delicte (http://www.huffingtonpost.es/2013/07/22/estadistica-malos-tratos_n_3633636.html?utm_hp_ref=spain); i, per l’altra, que la violència és tan
greu que d'amagatotis les dones maltractades es podran informar a través del
seu telèfon mòbil (http://www.msssi.gob.es/gabinete/notasPrensa.do?id=2938).
 |
| https://www.facebook.com/Proscojoncio |
És evident que la
lluita contra la violència vers les dones ha de ser present per les noves tecnologies,
però què ha de pensar una dona que acaba de veure a les notícies que per ésser
considerada estadísticament víctima de violència de gènere ha d’estar 24 hores
hospitalitzada, si ella no ho ha estat, d’una
aplicació mòbil que li diu que està en risc i ha de marxar de casa?
No sé vosaltres,
però jo conec una mica com funciona el circuït contra la violència de gènere i,
sincerament, té moltes mancances, especialment en quant a recursos. Penso que
els diners destinats a aquesta aplicació haguessin estat més profitosos
millorant les condicions de les cases d’acollida, formant a totes les persones
professionals que tenen contacte amb dones víctimes de violència masclista (com
per exemple infermeria i medicina... perquè l’evidència no hagi de ser la
sang...), millorant l’actuació policial davant casos de violència vers les
dones (especialment policia local i guàrdia urbana), educant a les nostres
filles i els nostres fills en relacions igualitàries, actuant contra la
publicitat sexista, donant subvencions perquè els actuals recursos poguessin
treballar com cal.... i si volen prevenció, campanyes massives a nivell estatal
que impliquin a tota la població, que la violència masclista és un problema
social i no només de les víctimes.
No sé si aquesta
gent ha parat a pensat una mica en el funcionament de les dones que es troben
en situació de violència. Són dones que estan totalment anul·lades com a persones,
depenen del seu agressor i estan totalment aïllades i controlades (entre altres). A més, majoritàriament, no es
consideren pas víctimes ("mi marido me pega lo normal"), entren en els circuït derivades per professionals que
han detectat la seva situació o perquè ha estat tan grossa que han denunciat
casi bé obligades.
Per una persona
que porta anys y panys sense fer res sense el consentiment d’un monstre, creuen
que es veurà capaç de descarregar-se una aplicació mòbil, que per molt oculta
que queda, és un senyal?
Per una persona
que porta anys y panys focalitzada cap al seu maltractador, girarà el focus d’atenció
a ella mateixa i es descarregarà una aplicació mòbil perquè l’ajudi, enlloc d’acudir
a persones de confiança o institucions especialitzades?
Per una persona
que porta anys y panys desconnectada del món, creieu que probablement tindrà un
smartphone?
Per una persona
que porta anys y panys sense un duro que no sigui donat pel maltractador, es
podrà comprar un smartphone?
Penseu que una
dona de 50-60 anys que ha dedicat la seva vida a la cada i a les seves filles i
als seus fills, sap com funciona un smartphone?
I encara que
realment ho fes, que es descarregués la informació, quin acolliment ha de tenir
una dona davant el seu mòbil?
Les dones que
pateixen la violència masclista necessiten persones, sí, PERSONES que li facin
suport, que les facin pisar de peus a terra, que les desculpabilitzin, que l’expliquin la realitat de la situació a l’estat espanyol, que
facin un seguiment del seu procés perquè mai se senti sola i abandonada.
Les dones que
pateixen violència masclista necessiten que la seva veu sigui escoltada i que
davant els jutjats el seu relat sigui vàlid. Que no hagi de tenir un part mèdic
perquè se la creguin a mitges. Es necessiten recursos per sortir de la situació
de violència per les dones que la pateixen i no aplicacions mòbils (que per altra banda, ara a les notícies informaran si va consultar l'aplicació o no i així culpabilitzar-les més com fan amb les denúncies retirades???).
Hi ha una gran
confusió, l’aplicació smartphone no és pas per les dones que pateixen violència
masclista, és per totes les persones, per cadascuna i cadascun de nosaltres,
per prevenir. Un cop ets immersa, tot i que es considera prevenció secundària o
terciària, ho sento, és intervenció.
Que no ens
intentin enganyar amb mesures que no són més que pegats per callar-nos les
boques, perquè no ho aconseguiran pas. Que el seu interès ja va quedar clar amb
les mesures a nivell sanitari per contabilitzar les dones, millor que hi figurin
menys de les que són, que no acceptar la realitat i haver de considerar la
violència vers les dones, com el que és, terrorisme. I per tant, aplicar
mesures antiterroristes.
