Cada vuit de març, Dia Internacional de les Dones, sorgeix la gran pregunta
de l’any: i quan és el dia de l’home?
Una pregunta totalment coherent tenint present que vivint en un sistema
patriarcal on l’home és considerat superior a la dona i, per tant, resulta
totalment incomprensible que per un dia les dones siguem les protagonistes.
Maleït protagonisme per haver de lluitar encara per drets bàsics que fa anys
que reivindiquem.
La incomprensió ve donada, a més, perquè els drets pels que lluitem
actualment les dones no són tan llampants com ho van ser el sufragisme, el dret
a treballar o el dret a l’educació, els quals, curiosament, afecten als homes
ja que impliquen canvis rellevants en la vida política i personal.
Els drets que encara ens manquen tenen a veure amb el nostre propi cos, la
nostra pròpia vida i la real igualtat en drets ja assolits. Així tenim que les
dones continuem cobrant menys que els homes per la mateixa feina, tenim més
dificultats per trobar feines qualificades i a jornada completa, no som representades
en els àmbits de presa de decisions polítiques, socials i laborals, som
considerades un problema perquè ens podem quedar embarassades, continuem patint
violència en l’àmbit personal, laboral i públic pel fet de ser dones, som
assassinades, som objectivitzades en els mitjans de comunicació, continuem
sense poder avortar lliurement i tenir dret al nostre propi cos fent ús del
mateix com vulguem, entre altres moltes qüestions més.
Moltes persones consideren que filem prim i és cert que ho fem, però com
succeeix en totes les lluites, és l’única manera de poder aconseguir el nostre
objectiu: una societat lliure de masclisme on les dones i els homes siguin
realment iguals respectant les nostres obvies diferències biològiques.
I, evidentment, les dones soles no podem pas assolir aquesta igualtat, ha
d’haver la voluntat de l’home, disposat a perdre els privilegis que el sistema
patriarcat sempre l’ha ofert simplement per ser considerat superior a la dona. Precisament
per aquests privilegis que els homes encara tenen, no requereixen de cap dia
especial, no tenen res a reivindicar que no sigui, en tot cas, l’igualtat i,
per tant, poden recolzar per aquest objectiu la commemoració del Dia de les Dones.
Contràriament al que es pot creure, perdre aquests privilegis no suposa un
empitjorament en la vida de cap home. Viure en una societat no patriarcal
implica deixar d’aparentar ser qui no som, per poder ser lliurement qui som.
S’acabaria l’haver de ser fort i bella, autoritari i submisa, actiu i passiva,
i heterosexuals... podríem actuar sense patrons a seguir, parant atenció a les
nostres necessitats i desitjos.
El Dia Internacional de les Dones, doncs, busca una societat igualitària on
totes les persones siguem lliures i respectades. I és necessari que existeixi
aquest dia per no oblidar el que hem guanyat amb la nostra lluita, però,
sobretot, per no oblidar el drets que encara ens manquen i pels que hem de
continuar treballant.
