És la nostra decisió

Sabíem que amb l'entrada de la dreta en l’Estat Espanyol hi hauria canvis, molts canvis, especialment en referència a l’àmbit social.

Bé, doncs, avui mateix ha sortit l’anunci de la previsió de canvis en la famosa llei de l’avortament; una altra vegada és a les dones a les que se les retalla la llibertat.

De moment, sembla que “només” volen que les dones menors de divuit anys hagin de demanar permís a la seva mare i/o al seu pare per poder avortar.

Quan hi ha tanta polèmica amb les dones menors d’edat, em fa molta por. No sé si realment aquesta gent s’ha parat a pensar en aquestes noies, en la varietat de noies menors d’edat. Perquè és molt fàcil pensar en una família estructurada, on hi ha amor, no hi ha carències i hi ha confiança... quina noia no comentaria amb aquestes condicions la decisió d’avortar?

Però no és tant fàcil si pensem en noies amb mares i pares absents, noies que han estat abusades pels seus pares o germans, noies que han rebut maltractament per part de la seva família, noies que pateixen negligència emocional per part de la seva família, noies que no saben què és tenir una vida tranquil·la...

Aquestes noies, realment necessiten el consentiment de la seva mare i/o del seu pare? Què ha de dir una mare o un pare que ha abusat de la seva filla? Què ha de dir una mare o un pare que negligent emocional? Quin dret de decisió tenen persones que no es preocupen per la seva filla?

I el més còmic és que aquestes polítiques i aquests polítics es pensen que per obligar a tenir el permís de la mare i/o el pare, les noies desistiran en avortar i tindran la criatura. Es creuen que no buscaran la manera d’avortar il·legalment? Saben aquestes polítiques i aquests polítics què suposa avortar il·legalment? Suposa jugar-se la vida!

Però, més enllà d’això, una noia menor d’edat, ÉS UNA DONA, i ha de ser lliure per fer el que consideri oportú amb el seu cos. Oi que no es demana permís per mantenir relacions sexuals? Doncs per què han de demanar permís per evitar una conseqüència d’aquesta decisió primera? Conseqüència que, per cert, no té per què ser deguda a la falta de protecció perquè, senyores polítiques i senyors polítics, els condons es poden trencar.

I, realment, les noies menors d’edat que consideren avortar, a grans trets i sense voler ofendre ningú, estan prenen una decisió acord amb la seva edat. Què ha de fer una noia de setze anys amb una criatura? Una noia d’aquesta edat ha de preocupar-se per divertir-se, per la seva formació, per buscar-se un futur en el que poder viure amb una mínims, un futur que la permeti tenir fills/es amb unes condicions adequades si és que vol ser mare!

Em preocupen més les dones menors d’edats que tenen fills/es, que no pas les que volen avortar.

Jo tinc un cos

Quinze dones, adultes, a una mateixa sala:

Una sola imatge

Somriures, cerca de complicitat, mirades avergonyides, paraules per trencar la tensió, moviments nerviosos...

- Sabeu què és, oi? Bé, doncs, heu de posar el nom a totes les parts que s’assenyalen.

Dubtes, sorpresa, còpies, somriures, immobilitat, més sorpresa...

- Hi ha coses que no sabem on són... d’altres no estem segures...

- Sabeu on teniu les orelles? Les mans? Les pigues de l’esquena? Les taques de naixement? Els glutis? Els pits? Les aixelles? Els ulls? El nas?...

- Sí, és clar. 

- I com és que no sabeu on és el clítoris, la uretra, els llavis superiors i inferiors, el glande del clítoris, el vestíbul...? ... Us heu mirat mai amb un espill la vulva?

- No...

És clar que no! Això és una marranada, dona, a qui se l’acut! (si trobéssim a la nostra mare, àvia, germana, amiga o filla fent això... en canvi, si es mira la cara ja és un altre tema)

- Ah... i quan pica... no mireu on pica?

- No.

- Ajà... I si surt un quist, com el detecteu? Noies, si pensem en un cas extrem, que aquest quist en realitat sigui càncer... com penseu detectar-ho a temps si no coneixeu el vostre cos? Com sabrem si hi ha alguna anormalitat si no coneixem la normalitat? Com em de gaudir de la nostra sexualitat si no sabem si ens dóna més plaer tocar-nos? Us heu tocat alguna vegada, no?

- Jo no, jo tampoc, ni jo…

Però, no us equivoqueu que això no és culpa de les dones, no. No és culpa d’elles que hagin rebut missatges com que la dona no es masturba, la dona no té desig sexual, la dona no s’excita, la dona no es pot mirar despullada, la dona no es pot gratar quan pica la vulva, la dona no parla de sexe, la dona no sap què és l’orgasme de debò, la dona no pot anar amb molts homes, la dona no es pot tirar a qui vulgui, la dona no, no, no, no, no, no, no, no... En definitiva, el missatge de que la dona no té sexualitat.

Doncs, sí, semblava una tonteria... però es veu que no i que, potser, per començar a canviar aquests missatges tan endins nostre, hem d’agafar un espill i mirar el nostre cos, conèixe’l i, sobre tot, estimar-lo.

Però abans d’això, s’ha d’emplenar el dibuix...

Clareja

“Perquè quan una està preparada, no cal buscar, no cal planificar, no cal pensar, ve sol, espontàniament. Sense cap tipus de dubte, se sap que és, que s’esperava, que, en realitat, es desitjava amb totes les forces.

I és per a tu, només per a tu.”

BR - 19.1.2012

Neix un nou espai basat en la dona, la sexualitat i la psicologia.

Un espai per compartir reflexions, experiències, coneixement i fer denúncies.

Un espai de tothom.