28 DE MAIG - DIA INTERNACIONAL D'ACCIÓ PER LA SALUT DE LES DONES

El cos de la dona també ha de ser BEN estudiat!

Conèixer el nostre cos i les nostres necessitats, començar a controlar aquesta part de les nostres vides ens ha produït una energia que es manifesta en les nostres accions, en les nostres relacions amb els homes i amb les dones i amb tota la societat. Després d’aprendre el que «els experts» ens havien de dir, vam descobrir que encara teníem molt per aprendre juntes... I ara estem molt millor situades per avaluar les institucions que haurien de cobrir les nostres necessitats... Hem sentit el nostre poder potencial com una força per al canvi social i polític. Aquesta és la raó per la qual les feministes hem estat tan actives contra les restriccions legals inhumanes... lluitant contra tot el que impedeix a les dones controlar i gaudir del seu cos.

«The Boston Women’s Health Book Collective», 1972

http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=212

El cos de la dona i els seus processos sempre han estat quelcom a ocultar, menysprear i emmalaltir. El cos de la dona només ha estat acceptat quan aquest és utilitzat com a objecte i, generalment, vinculat a la satisfacció de l’home (només cal posar una estona els anuncis a la televisió).

A nivell científic, el cos de la dona ha estat poc estudiat en comparació amb el cos de l’home, recordem que com que els cossos de l’home i de la dona és consideren iguals a nivell biològic (exceptuant l’aparell reproductor), els estudis de malalties comunes i assaigs clínics majoritàriament han estat fets en base al cos de l’home. Quan, d’acord amb l’Observatori per a la Igualtat de la UAB hi ha diferències en la manera d’emmalaltir, en el procés de la malaltia i en els resultats d’alguns tractament.

Aquest desconeixement, ha portat que no es facin correctament molts diagnòstics i que els processos naturals, com són la menstruació i la menopausa, hagin estat medicalitzats com si de malalties es tractessin.

En el cas de la menstruació, encara són moltes les dones que per fer referència a aquesta diuen “estic malalta”, quan la menstruació és un signe de bona salut. Els dolors menstruals, que poden ser suavitzats amb petits canvis en l’estil de vida (com fer exercici) o prenen productes naturals (com la camamilla), han estat païts a base de medicaments generals (com el paracetamol o l’ibuprofeno) o, els mateixos, però creats per l’ocasió (com és el cas de la Saldeva – nom comercial – que no deixa de ser paracetamol).

A més, les menstruacions irregulars,que són normals fins els 22-23 anys, han estat també medicalitzades al·legant anormalitat, amb anticonceptius hormonals. Fins el punt que s’ha arribat a crear un fàrmac (comercialitzat amb el nom de Seasonale) per només tenir la menstruació un cop cada tres mesos, dient que aquest fet milloraria la qualitat de vida de les dones. Quan, torno a mencionar, tenir la menstruació és un signe de bona salut en la dona.

Si la menstruació és tractada com una malaltia, no tenir-la ho és encara més. En el cas de la menopausa no només s’ha arribat a dir que les dones deixen de ser dones, sinó que s’han atribuït tots els mals a aquesta i s’ha medicalitzat amb la teràpia hormonal substitutiva. Quan, d'acord amb Carme Valls (2012), en realitat, només hi ha dos símptomes que són conseqüència de la menopausa: tenir fogots i sequedat vaginal. I, en canvi, sobre aquests dos símptomes, hi ha molt pocs estudis.

Del cos de la dona se’n parla molt, però ni tan sols nosaltres mateixes, moltes vegades, en sabem prou.

Pel coneixement del cos de la dona i l’autoconeixement, commemorem aquest 28 de maig!!!

Parlant de drets...

El dret a la vida és un dret humà bàsic (Article 3. Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat). I tot i que cada dia es vulnera arreu del món, la majoria de les persones som conscients d’aquest dret, el valorem i el respectem, per a nosaltres i per a les altres persones.

És per això que em sembla indignant que un grup ideològic s’apoderi de la defensa d’aquest dret, al·legant que totes les persones que no pensen com elles, estan en contra d’aquest dret bàsic i són unes assassines.

I em refereixo concretament a la ja coneguda associació ProVida que es defineix amb aquests termes:

“[…]Organización No Gubernamental de voluntariado, que promueve el respeto a toda vida humana desde la concepción hasta su extinción natural.”

Però, realment promou el respecte aquesta associació? Veiem unes quantes dades interessants:

-        

• Volen PROHIBIR l’avortament. Argumenten casi bé que en el moment que l’espermatozou penetra l’òvul, ja hi ha vida humana. Per això, no volen que en cap cas pugui interrompre’s l’embaràs. La vida és el més important. No respecten la decisió de la dona, i el curiós és que decideixen que la vida del fetus humà , perquè és un fetus, encara no és un ésser humà, és més important que la vida de la dona (i passen coses com aquestes: http://www.laindependent.cat/index.php/ca/salut-sexual-i-reproductiva/3011-irlanda-la-mort-duna-dona-en-no-practicar-li-lavortament-posa-en-evidencia-la-restrictiva-legislacio-daquest-pais). Per tant, estan de nou en contra de l’Article 3 dels drets humans. I això que no entrem en qüestions vinculades a tenir descendència no desitjada, especialment de violacions; a tenir descendència amb greus malformacions sense ajudes socials; a tenir descendència en l’adolescència; a tenir descendència sense recursos econòmics... a tota una sèrie de circumstàncies que s’han de tenir en compte perquè no només és viure, també s’ha de tenir en compte la qualitat d’aquesta vida, tant per la dona, com per al futur ésser humà.

• Volen PROHIBIR la investigació en l’àmbit de la biomedicina vinculada amb cèl·lules mare. Quan les cèl·lules mare tenen un gran potencial per poder tractar una gran varietat de malalties i condicions que afecten a milions de persones en tot el món. I, per tant, ajuden a salvar vides. Doncs, no volen col·laborar en la investigació per salvar vides, la qual cosa és anar en contra del dret humà que defensen (Article 3. Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat).

• Estan EN CONTRA de l’eutanàsia. No volen que persones conscients de la seva situació que consideren inhumana, puguin acabar amb el continu patiment. I, per descomptat, no volen que altres persones decideixin per persones que només viuen perquè són connectades a una màquina i, de vegades tenen una edat molt avançada i, per tant, poc més podran viure. La vida és important, però no la seva qualitat. Amb això també vulneren un dret humà, concretament, l’Article 5. Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

• Volen PROHIBIR el matrimoni homosexual. La seva idea és mantenir la família cristiana intacta, és a dir, la composada per la mare, el pare i la descendència. Altres formes de vida no són respectades, entre altres coses, perquè no poden generar vida. I, per tant, volen vulnerar el dret humà Article 16. 1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.

• Estan EN CONTRA dels mètodes anticonceptius no naturals (tot i que intueixo que els volen prohibir. Per cert, dins d’aquests mètodes també inclouen l’avortament...). Diuen textualment que “La cuestión central no es el método, es el fin: apertura a la vida”. S’obliden que , concretament, els preservatius de barrera (preservatius femenins i masculins) prevenen del contagi de malalties de transmissió sexual i, per tant, prevenen de la disminució de la qualitat de vida i, en moltes ocasions, especialment en països no desenvolupats, prevenen de la mort. Per tant, estan en contra de mètodes que prevenen la malaltia i la mort. Per tant, estan en contra del dret humà Article 3, però també vulneren l’ Article 12. Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs. Tot i que aquest últim és vulnerat en general en aquesta associació com hem pogut veure.




• Estan EN CONTRA de l’ús de sistemes de reproducció assistida. La vida humana només és respectada quan és natural. En aquest cas, també es vulnera l’article 16, concretament, en el dret fundar una família.

• Etcètera...

D’acord amb el diccionari on-line DIDAC, la llibertat és “la situació de qui no està empresonat, de qui no és esclau i de qui no està sota les ordres de ningú”. I, tot i que som conscients que la completa llibertat és una utopia, voler prohibir i dictaminar (donar ordres) sobre el model de vida  i les decisions de les persones, és, per tant, atemptar contra la llibertat personal. I quan hi ha imposició, no hi ha opcions; doncs, no es pot decidir (és a dir “fer una elecció entre diverses possibilitats”).

I quan tot això succeeix (coartació de la llibertat i de la decisió), el respecte és inexistent, ja que respectar és “tractar les persones i les coses de bona manera”.

No sembla, doncs, que les paraules respecte i vida puguin anar massa associades amb aquesta organització.

Més que lluitar per la vida, està clar que aquesta associació LLUITA PER IMPOSAR UN MODEL DE VIDA, basat en valors tradicionals, cristians i, evidentment, patriarcals. Que, a més, com hem vist, el seu model vulnera en diverses ocasions (i segur que m’he deixat alguna), els drets humans.

I no és que estigui en contra que aquestes persones vulguin mantenir un model de vida en concret, si estigués en contra vulneraria un dret humà, concretament l’Article 19. Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Del que sí que estic en contra és de la imposició que volen fer d’aquest model i del menyspreu que tenen a totes les persones que no estan d’acord amb aquesta forma de vida.

Ningú ha de decidir per mi, bàsicament perquè:

La meva vida és meva, sóc jo qui ha de decidir com viure-la i fins a quan. 

El meu cos és meu, sóc jo qui pren les decisions sobre el meu cos. 

La meva sexualitat i la meva reproducció és meva, sóc jo qui decideix com, quan i amb qui. 

En definitiva, el tema és seguir una dita que sento des que sóc petita i que em sembla fonamental que és “¡¡Vive y deja vivir!!”.