El cos de la dona també ha de ser BEN estudiat!
Conèixer el nostre cos i les nostres necessitats,
començar a controlar aquesta part de les nostres vides ens ha produït una
energia que es manifesta en les nostres accions, en les nostres relacions amb
els homes i amb les dones i amb tota la societat. Després d’aprendre el que
«els experts» ens havien de dir, vam descobrir que encara teníem molt per
aprendre juntes... I ara estem molt millor situades per avaluar les
institucions que haurien de cobrir les nostres necessitats... Hem sentit el
nostre poder potencial com una força per al canvi social i polític. Aquesta és
la raó per la qual les feministes hem estat tan actives contra les restriccions
legals inhumanes... lluitant contra tot el que impedeix a les dones controlar i
gaudir del seu cos.
«The Boston Women’s Health Book Collective», 1972
.jpg) |
| http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=212 |
El cos de la dona i
els seus processos sempre han estat quelcom a ocultar, menysprear i emmalaltir.
El cos de la dona només ha estat acceptat quan aquest és utilitzat com a
objecte i, generalment, vinculat a la satisfacció de l’home (només cal posar
una estona els anuncis a la televisió).
A nivell científic,
el cos de la dona ha estat poc estudiat en comparació amb el cos de l’home,
recordem que com que els cossos de l’home i de la dona és consideren iguals a
nivell biològic (exceptuant l’aparell reproductor), els estudis de malalties
comunes i assaigs clínics majoritàriament han estat fets en base al cos de
l’home. Quan, d’acord amb l’Observatori per a la Igualtat de la UAB hi ha
diferències en la manera d’emmalaltir, en el procés de la malaltia i en els
resultats d’alguns tractament.
Aquest
desconeixement, ha portat que no es facin correctament molts diagnòstics i que
els processos naturals, com són la menstruació i la menopausa, hagin estat
medicalitzats com si de malalties es tractessin.
En el cas de la
menstruació, encara són moltes les dones que per fer referència a aquesta diuen
“estic malalta”, quan la menstruació és un signe de bona salut. Els dolors
menstruals, que poden ser suavitzats amb petits canvis en l’estil de vida (com
fer exercici) o prenen productes naturals (com la camamilla), han estat païts a
base de medicaments generals (com el paracetamol o l’ibuprofeno) o, els
mateixos, però creats per l’ocasió (com és el cas de la Saldeva – nom comercial – que no deixa de ser paracetamol).
A més, les
menstruacions irregulars,que són normals fins els 22-23 anys, han estat també
medicalitzades al·legant anormalitat, amb anticonceptius hormonals. Fins el
punt que s’ha arribat a crear un fàrmac (comercialitzat amb el nom de Seasonale) per només tenir la
menstruació un cop cada tres mesos, dient que aquest fet milloraria la qualitat
de vida de les dones. Quan, torno a mencionar, tenir la menstruació és un signe
de bona salut en la dona.
Si la menstruació
és tractada com una malaltia, no tenir-la ho és encara més. En el cas de la
menopausa no només s’ha arribat a dir que les dones deixen de ser dones, sinó
que s’han atribuït tots els mals a aquesta i s’ha medicalitzat amb la teràpia
hormonal substitutiva. Quan, d'acord amb Carme Valls (2012), en realitat, només hi ha dos símptomes que són
conseqüència de la menopausa: tenir fogots i sequedat vaginal. I, en canvi,
sobre aquests dos símptomes, hi ha molt pocs estudis.
Del cos de la dona
se’n parla molt, però ni tan sols nosaltres mateixes, moltes vegades, en sabem
prou.
Pel coneixement del cos de la dona i l’autoconeixement, commemorem aquest 28 de maig!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada