Jo tinc un cos

Quinze dones, adultes, a una mateixa sala:

Una sola imatge

Somriures, cerca de complicitat, mirades avergonyides, paraules per trencar la tensió, moviments nerviosos...

- Sabeu què és, oi? Bé, doncs, heu de posar el nom a totes les parts que s’assenyalen.

Dubtes, sorpresa, còpies, somriures, immobilitat, més sorpresa...

- Hi ha coses que no sabem on són... d’altres no estem segures...

- Sabeu on teniu les orelles? Les mans? Les pigues de l’esquena? Les taques de naixement? Els glutis? Els pits? Les aixelles? Els ulls? El nas?...

- Sí, és clar. 

- I com és que no sabeu on és el clítoris, la uretra, els llavis superiors i inferiors, el glande del clítoris, el vestíbul...? ... Us heu mirat mai amb un espill la vulva?

- No...

És clar que no! Això és una marranada, dona, a qui se l’acut! (si trobéssim a la nostra mare, àvia, germana, amiga o filla fent això... en canvi, si es mira la cara ja és un altre tema)

- Ah... i quan pica... no mireu on pica?

- No.

- Ajà... I si surt un quist, com el detecteu? Noies, si pensem en un cas extrem, que aquest quist en realitat sigui càncer... com penseu detectar-ho a temps si no coneixeu el vostre cos? Com sabrem si hi ha alguna anormalitat si no coneixem la normalitat? Com em de gaudir de la nostra sexualitat si no sabem si ens dóna més plaer tocar-nos? Us heu tocat alguna vegada, no?

- Jo no, jo tampoc, ni jo…

Però, no us equivoqueu que això no és culpa de les dones, no. No és culpa d’elles que hagin rebut missatges com que la dona no es masturba, la dona no té desig sexual, la dona no s’excita, la dona no es pot mirar despullada, la dona no es pot gratar quan pica la vulva, la dona no parla de sexe, la dona no sap què és l’orgasme de debò, la dona no pot anar amb molts homes, la dona no es pot tirar a qui vulgui, la dona no, no, no, no, no, no, no, no... En definitiva, el missatge de que la dona no té sexualitat.

Doncs, sí, semblava una tonteria... però es veu que no i que, potser, per començar a canviar aquests missatges tan endins nostre, hem d’agafar un espill i mirar el nostre cos, conèixe’l i, sobre tot, estimar-lo.

Però abans d’això, s’ha d’emplenar el dibuix...