Els costos de ser un "macho"

Sembla com si el sistema patriarcal (que descrit per l’Alicia Puleo és un sistema d’organització social en el que els llocs clau de poder –polític, econòmic, religiós i militar- es troben, exclusiva o majoritàriament, en mans dels barons), només afectés negativament a les dones. Si bé és cert que les persones més perjudicades som les dones, els homes també el pateixen, perquè la tradicional masculinitat que se’ls exigeix no és sana ni lliure i els dificulta tenir una bona qualitat i esperança de vida.

Seguint en Carlos Lomas, podem fer un repàs als costos que té el fet de ser un “macho” en la nostra societat.

L’expressió de l’anomenada virilitat porta a que els homes assumeixin en major mesura conductes de risc, com el consum abusiu de l’alcohol i altres drogues, conductes temeràries, especialment a la carretera, i baralles, entre d’altres.  Així tenim que el 93% de la població reclusa a Catalunya són homes (Idescat, 2013) i que la violència entre ells sigui molt elevada en diversos espais com són les festes, els camps de futbol, els parcs, l’escola, etc.

Les conductes temeràries, juntament amb altres hàbits lligats a la masculinitat, com no assistir a revisions mèdiques, especialment urològiques, escorcen l’esperança de vida dels homes. Més enllà de les possibles qüestions biològiques, el 65% de les morts evitables (homicidis, VIH, accidents de vehicles de motor, malaltia alcohòlica al fetge, etc) pertanyen a homes d’acord amb les dades del 2011 del Ministeri de Sanitat de la Generalitat.

Per altre banda, exercir la violència no és quelcom natural, sinó que és aprés, però encara avui dia els homes no tenen espais per expressar lliurement els seus sentiments i emocions. I, per tant, no saben com canalitzar la seva ràbia i agressivitat pacífica i saludablement. Per això han de recórrer a la violència, encara se sent el “plorar és de nenes” i “lluitar és de nens”.

L’omissió dels propis sentiments i emocions impedeix que les relacions afectives siguin satisfactòries i que en molts casos s’exerceixi la violència en aquestes. A més, de les dificultats per poder establir llaços estrets reals, ja que han de ser “homes com cal” i no mostrar el seu jo real. Molt vinculat amb això, la seva sexualitat pot resultar en molts casos insatisfactòria i insaciable, per la lluita de la quantitat enlloc de la qualitat de les trobades sexuals, la pressió per complir i satisfer l’altre, i la centralització de les trobades en la penetració ometent altres formes de compartir i viure la sexualitat.

La pressió, però, no només és a nivell sexual, també social, ja que els homes “machos” han de ser persones amb èxit, individualistes (suprimint, com ja hem dit, els afectes), amb poder, un bon sou i càrrec, autoritat, etc. I, evidentment, no poden demanar ajuda perquè això és de dèbils (i les dones som les considerades dèbils). L’estrès, doncs, és la conseqüència més lleu de totes les que es poden desencadenar un cop aquest és instaurat en la vida de cada un d’ells.

I aquests són només alguns dels costos, que no són pocs, que té el viure en un sistema patriarcal essent home, és a dir, essent el que té el poder. Si tenint el poder aquests són els costos, imaginem-nos quins seran en el cas de les dones, que som sobre les que s’exerceix aquest poder.

I tot i que la lluita per canviar aquest sistema que ens afecta a totes i a tots ha de ser abanderat per les dones, com a principals i més perjudicades, també ha de començar a formar part de la lluita dels homes si és que volen viure lliurement, amb qualitat i esperança de vida, i amb relacions sanes i satisfactòries.