Vint i tres dones

Vint i tres dones han estat assassinades per la seva parella o exparella a Països Catalans en el que portem d’any, d’acord amb el seguiment que es realitza des de l’Intersindical.

Vint i tres dones que tenien la vida per davant. Vint i tres dones amb projectes i somnis que mai podran realitzar. Vint i tres dones que mai més podran abraçar, donar petons i parlar amb la seva família i amistats. Vint i tres dones víctimes mortals del sistema masclista en el que vivim. 

Vint i tres homes insegurs, que no són capaços d’estimar. Vint i tres homes que necessiten establir la por per assegurar-se que no es quedaran sols (tot i que aquest mateix mètode és el que en moltes ocasions, per sort, els porta a la màxima solitud). Vint i tres homes als que s’els ha educat per ser els més forts i valents, quan després només han demostrat debilitat i cobardia. Vint i tres homes que no coneixen la llibertat i el respecte als éssers humans, especialment de les dones. Vint i tres homes que també són víctimes del sistema masclista en el que vivim, a més de ser uns assassins.

Vint i tres relacions de parelles basades en el mite de l’amor romàntic. Vint i tres relacions amb la creença de l’amor per a tota la vida. Vint i tres relacions de dues mitges taronges. Vint i tres relacions de, com a mínim, dependència emocional. Vint i tres relacions basades em l’odi i la por. Vint i tres relacions creades i fomentades pel sistema masclista en el que vivim.

Vint i tres famílies amb un assassí com a familiar. Vint i tres famílies que han d’acceptar que tota la vida han estat al costat d’un assassí. Vint i tres famílies que es pregunten el per què. Vint i tres famílies que tenen por. Vint i tres famílies que se senten culpables d’haver ajudat a crèixer un assassí. Vint i tres famílies que no saben que és el sistema masclista el que fomenta i manté aquests assassins.

Quaranta-sis famílies a les que se les ha assassinat una familiar. Quaranta-sis famílies que encara s’estan preguntant el per què. Quaranta-sis famílies que no podran abraçar, donar petons i parlar amb la seva filla, mare o germana assassinada. Quaranta-sis famílies que es recriminen el no haver pogut posar fi a la violència. Quaranta-sis famílies víctimes del sistema masclista en el que vivim.

Centenars d’amitats i persones conegudes que no entenen el que ha passat. Centenars d’amitats i persones conegudes que no podran abraçar, donar petons i parlar amb les seves amigues o conegudes. Centenars d’amitats i persones conegudes que no podran tornar a confiar en un assassí. Centenars d’amitats i persones conegudes que encara es pregunten el per què. Centenars d’amitats i persones conegudes que són també víctimes del sistema masclista en el que vivim.

Catorce milions de persones que viuen sota un sistema que permet la superioritat de l’home sobre la dona. Catorce milions de persones que viuen sota un sistema que fomenta i manté la desigualtat i la discriminació per raó de gènere. Catorce milions de persones que viuen sota un sistema que genera assassins i víctimes. Catorce milions de persones que viuen sota un sistema que no respecta els drets humans fonamentals de les dones. Catorce milions de persones que viuen sota un sistema que les esclavitza. Catorce milions de persones víctimes del sistema masclista en el que vivim.

Una mica menys de catorce milions de persones que encara han de prendre consciència de la necessitat de lluita contra el sistema masclista.

Unes set milions de dones que estem en perill de perdre la vida.

Vint i tres assassinats que són responsabilitat de la nostra societat. Vint i tres assassinats que es podrien haver evitat si eduquessin les nostres filles i els nostres fills en el respecte i la llibertat. Vint i tres assassinats que no es donarien en una societat justa i igualitària.

Vint i tres dones que haurien d’estar vives.