"Avui t’estimo, t’estimo molt”

Possiblement les coses més maques s’escriguin en un dia com avui (no m’ho crec ni jo), Sant Valentí, quina persona no és romàntica amb tant de cor al carrer, tant vermell i amor arreu? T’inciten, t’inciten...

Sembla impossible evitar pensar en la persona que t’estimes, o que creus que estimes, o que vols fer que estimes perquè no t’atreveixes a anar per aquella que estimes de veritat, o que tens a prop per mantenir-la sota control, o que no existeix, però somies que sí... qui sigui! Sembla impossible no pensar-hi...

Clar, és un dia per mostrar l’amor i com d’enamorat/da estàs... és avui el dia, és avui, amb una carteta, unes floretes, una joieta... un “algo”, si no queda com insuls, oi?

L’important és quedar bé avui, és demostrar que avui T’ESTIMO, encara que demà passi de tu, encara que demà vulgui estar sol/a, encara que demà t’escridassi, encara que demà et digui que t’odio, encara que demà no vulgui quedar amb tu, encara que demà l’única nota que et deixi és la llista de la compra, encara que demà les úniques flors que vegis siguin les del cementeri, encara que demà arribi el teu aniversari i me’n oblidi, encara que demà no sàpiga ni quin any et vaig conèixer, encara que demà et maltracti, encara demà que t’insulti a tu i a la teva família, encara que demà et mati... però avui t’estimo, t’estimo molt.

I no és que no existeixi l’amor, no, per sort existeix, però no es demostra o reafirma en un dia i amb un regal sota el braç en forma de cor. Es demostra dia rere dia, respectant, confiant, essent sincer/a, ajudant, escoltant i, sobretot, estimant.

Els regals no demostren l’amor, els regals demostren els diners que tens, l’amor només es demostra si s’és capaç de transmetre’l i mantenir-lo de debò.