NO és NO

Per sort, en general, i atenent a les excepcions que poden ser derivades per factors no controlables, els éssers humans tenim la capacitat de poder expressar allò que volem dir. Sembla lògic atenent que la nostra via de comunicació més treballada és la verbal, a l’escola no es fa una altra cosa.

Tot i així, de vegades ens veiem en moltes dificultats per expressar-nos i fer-nos entendre, especialment en referència als sentiments, ja que no és quelcom massa habitual a la societat en la que vivim. No obstant, ho intentem i, sovint, ens ensortim.

De vegades ens agradaria dir una cosa, però per prudència o per consirar-ho més convenient, diem una altra que no contradiu a la nostra o, simplement, no diem res.

Però, a més, de vegades ens trobem que diem una cosa i les altres persones consideren que, en realitat, volem dir una altra. I no intenten esbrinar si és així o no, no, directament donen per bona la seva interpretació i endavant.

Això que és tan habitual, en psicologia es considera un error cognitiu que se’n diu LECTURA DE PENSAMENT.

I aquesta lectura es produeix moltes vegades en les relacions interpersonals i, de fet, hi ha una estupenda creença que diu que quan:

“Les dones quan diuen no, en realitat, volen dir sí”

Res més lluny de la realitat. Quan una dona diu NO, el que vol dir, curiosament, és NO; perquè si volgués dir SÍ, diria, SÍ. Sembla lògic, però sorprenentment costa d’entendre.

A aquesta premissa s’aferren alguns homes i dones, per sort no tots ni totes, per insistir, insistir, insistir i insistir...

Això a l’únic que porta és a l’esgotament de la persona i, en algunes ocasions, si hi ha sort, a males contestacions. Quan no hi ha sort, pot passar que les dones accedim a la petició perquè ens deixin d’una vegada en pau, però és un enorme ERROR, ja que això dóna evidència a favor de l’error cognitiu del que parlem. I la persona, tornarà a utilitzar la mateixa tècnica, total, l’ha funcionat.

I tot i que tenim responsabilitat, és normal que ens passi ja que ens han educat a l’entrega total cap a les altres persones, a fer coses que no volem perquè és la manera de ser bona dona, parella, mare... I el pitjor de tot és que avui dia quan diem que NO i seguim fins al final dient que NO, ens podem sentir culpables per haver fet el que volem!!! I diria que fins i tot accedim de vegades per pena, perquè ens sentim dolentes en dir el que sentim.

Però no, noies, fer el que sentim, el que volem, és el millor regal que ens podem fer. Primer som nosaltres, després si un cas, altres persones, però no ens hem d’oblidar que no tenim cap obligació a fer el que altres persones volem. Podem decidir, tenim el DRET a decidir.

Ja prou de mirar pels altres i no fer el que realment volem; prou de sentir-nos malament quan fem el que volem.

PROU!                                                      

Quan no vulguem quelcom, diguem NO i continuem dient NO fins la sacietat, i si ens hem de posar bordes, ens hi posem fins que arribi el moment en s’entengui que quan una dona diu que NO és que NO. I no hi ha cap discussió a fer, i no hi ha res per aconseguir un SÍ, perquè tenim suficient capacitat per dir SÍ quan volem dir-ho, sense sentir-nos malament.

I és una feina que és trist haver-la de fer, perquè quan un home diu que no, ja s’entén que vol dir que 

no, no han de treballar-ho, però nosaltres sí i em d’agafar força per poder aconseguir que el que és lògic, ho sigui de veritat:

http://www.flickr.com/photos/conie_bravo/2742291860/lightbox/