Anar a una revisió ginecològica... un malson!

El primer escrit sobre la ginecologia (literalment “ciència de la dona”) del que es té constància és el “papir ginecològic de Lahun” i data aproximadament del 1800 a.C.

Des de llavors, ha hagut diversos progressos en quant a l’estudi de l’aparell reproductor femení, de fet, en pocs anys, i gràcies a moltes dones que si han implicat en el tema, el percentatge de curació del càncer de mama, úter i ovari ha augmentat considerablement.  

Però encara queda molt per fer, d’acord amb la meva experiència, especialment en quant al tracte que es dóna a les dones quan assisteixen a la consulta ginecològica del servei públic.

En primer lloc, coses que són evidents. Totes nosaltres sabem que, per anar bé, hem d’assistir una vegada a l’any a fer-nos la revisió ginecològica, que consisteix com ja sabeu en la palpació de l’úter, vagina i ovaris, així com l’exploració dels pits (a més de preguntes i preguntes). Abans també es realitzava anualment una citologia, que no és una altra cosa que l’anàlisi de les cèl·lules del coll uterí per comprovar que tot funciona correctament. Per detectar, principalment, el càncer, entre altres tipus de problemàtiques. Doncs, bé, ara resulta que això a de ser cada tres anys.

I si la millor manera de poder fer front a qualsevol malaltia és la detecció primerenca i ens ho repeteixen contínuament en relació amb el càncer... com és que l’única prova minuciosa i directa que ens permet detectar les cèl·lules anòmales abans que es desenvolupin i reprodueixin la posen amb una freqüència de tres anys?

En quant a la mamografia, està indicada la seva realització a dones entre 50 i 70 anys cada dos anys. La resta només en cas que en la palpació dels pits es trobi algun tipus d’embalum. Quan el càncer de mama és una de les principals causes de mort de les dones, em sembla que, pot ser, també s’hauria de realitzar mamografies en edats prèvies a la franja proposada. Tot i que tampoc deu ser bo fer-se masses radiografies, però un mínim per portar un control més exhaustiu no aniria malament.

Però, bé, si al menys, et fan l’exploració dels pits, ja fem alguna cosa. Però, en uns tres o quatre anys que vaig anar al servei de ginecologia en el servei públic de la salut, no em van explorar mai els pits. I, m’imagino que, com a mi, moltes altres dones van rebre el mateix (mal)tracte.  

Com totes sabeu, i els homes us podeu imaginar, la palpació uterina, vagina i ovàrica no és gens agradable, i encara menys si tens la sort que et facin una citologia. I, si això ho saben persones alienes a professions sanitàries, les persones professionals de la sanitat i, concretament de ginecologia, ho han de saber de sobres.

Doncs, realment, no ho sembla en moltes ocasions.

Torno a les meves llunyanes visites ginecològiques... Sóc partidària de fer ús d’edificis antics, fer-ne de nous quan hi ha un construït i que es pot considerar que està en bones condicions, em sembla fer despeses innecessàries; però, una cosa és que l’edifici sigui vell i una altra que no es procuri la intimitat en les consultes mèdiques.

El que no és normal és que a una consulta de ginecologia el llit d’exploracions sigui posat mirant cap a una finestra, la qual mai es tanca i no té cortines i dóna a uns edificis que no són massa lluny (amb uns bons prismàtics vas fent), i, a més, al costat d’una porta que mai es tanca amb clau i per la qual pot passar qualsevol infermera o metgessa que es trobi a l’altra consulta mèdica mentre a tu t’estant ficant els dits o els instruments necessaris per realitzar la citologia...

Com passa moltes vegades en les consultes mèdiques, la ciència avança, i estem molt probablement en bones mans, però la humanitat es perd i l’empatia, en massa ocasions, és inexistent.

I en serveis com el de ginecologia, l'únic que porta és haver de pagar-se un servei privat perquè et puguin fer les proves que són necessàries i no sentis violada la teva intimitat.