Quan la justícia no és justa

Fa pocs dies vaig veure aquesta entrevista a Ángeles Cerrilos, que és la presidenta de la “Asociación de Mujeres Juristas Themis” (http://www.publico.es/espana/448541/no-hay-manera-de-evitar-que-las-maltratadas-paguen-por-divorciarse) i em va fer reflexionar molt.

http://relatosdeunpaisdefabula.wordpress.com/2012/12/06/la-amnesia-argentina/justicia/

És evident que la taxa judicial és una manera més que té la dreta de treure drets a les persones obreres, ja que a qui més afecta aquesta taxa és la població amb un nivell socioeconòmic intermedi (a la classe obrera). Així ja estem veient que famílies amb persones mortes per accidents/imprudències (avió, cotxe, moto, macrofestes, etc) que volen jutjar les persones responsables (directes), no poden perquè no tenen diners amb què fer-ho. Això sí, les demandes per injúries de persones que podem veure a la tel·levisió (especialment a tele 5) i a les revistes del cor, totes poden ésser tractades. Veiem, doncs, la injustícia per sí sola d’aquesta nova normativa.  

Però em centraré en que quan analitzem aquesta mesura es pot veure clarament que va contra la Llei orgànica 3/2007 d’igualtat efectiva entre dones i homes.

Segons aquesta llei, tot procés polític ha de realitzar-se amb perspectiva de gènere i valorant l’impacte de gènere, tant per a homes com per a dones. I, per tant, si es veu que en qualsevol dels dos sexes hi ha un impacte més negatiu en relació a l’altre, el procés polític ha d’ésser revisat i modificat per aconseguir un impacte similar entre els dos sexes. A més, la llei recalca molt que l’administració pública es compromet a seguir els paràmetres de la igualtat i, d’alguna manera, a donar exemple.

Bé, per sí sol, el pagament de la taxa judicial afecta molt més negativament a les dones que els homes.

¿Per què?

Senzillament perquè les dones, en general, som més pobres que els homes.

-        

            Hi ha moltes dones que treballen a casa seva sense rebre ni un cèntim de retribució d’aquesta feina tan bàsica i fonamental perquè la societat es pugui mantenir. Per tant, depenen econòmicament del seu marit.

-       

            Encara que les dones treballin fora de casa, no reben el  mateix sou que els homes per la mateixa feina feta i són les que més vegades agafen dies o la baixa per motius familiars (amb la disminució de sou corresponent).

-       

           Les feines que fan les dones tenen, en generals, unes condicions laborals precàries (especialment en relació amb el sou).

Per tant, per a les dones, haver d’assumir la taxa judicial ens posa en una situació d’inaccessibilitat de la justícia. ¿ I què hi ha més injust que no poder tenir justícia (encara que sigui pèssima)?

Aquest fet s’agreuja quan les dones són víctimes de la violència masclista dins la parella. Com bé comenta Ángeles Cerrillos, les dones que es volen separar han d’assumir d’entrada les despeses o fer mil malabars burocràtics per aconseguir gratuïtat, o bé, que pagui el marit. Aquest fet, evidentment, pot fer que la persona trigui més en prendre la decisió, la qual cosa pot ser positiva per les persones pro-matrimoni i pro-família, però que la teva decisió (ja presa) hagi d’aplaçar-se per causes externes derivades del teu país, és un atac contra la teva llibertat.

A  més, s’ha de tenir en compte que les dones que pateixen violència de gènere tenen més dificultats per poder prendre decisions, ja que són anul·lades per la mala bèstia que tenen a casa. I si atenem que en moltes ocasiones depenen econòmicament d’aquesta bèstia i que es troben en situació d’aïllament, recórrer a la justícia amb aquestes condicions es fa molt més complicat.

I pensareu, però si les dones que són maltractades poden anar-se’n de casa sense necessitat inicial de separar-se formalment (cosa que requereix d’una valentia admirable). Cert, les dones poden allunyar-se de mala bèstia sense interposar la separació. Però dins del procés que la dona ha de passar per poder sortir de la situació de violència, hi ha molts judicis i moltes possibilitats que passen per la justícia que no podran fer perquè no tenen els diners per poder pagar la taxa.

I, com podeu imaginar, continuar lligada legalment a una persona com és un agressor, no és quelcom agradable de suportar.

Però el fet és que, sigui com sigui, la taxa judicial proposada per l’il·lustre Gallardón va en contra de la constitució, les lleis i les llibertats del poble, amb un gran impacte negatiu en les dones.