Auto-reflexionem per eliminar la violència envers les dones i les nenes

La violència envers les dones i les nenes ens afecta a totes i a tots, ja que el malestar de més de la meitat de la població mundial no pot passar desapercebut i sense conseqüències socials per a l’altre part de la població.

Perquè la violència envers les dones no és només la que es dóna dins la parella, és la que vivim cada dia i en diversos àmbits, la que ens prepara a totes i cadascuna de nosaltres per permetre relacions abusives, violentes i considerar-les normals.

És la violència que ens diu que no som boniques si no anem maquillades, si no portem sabates de tacó, si no som primes, si no duem els cabells llargs, si no tenim les ungles pintades, si no som objecte de desig per als homes... i també és la violència que ens diu que no som boniques si donem la nostra opinió, si ens relacionem lliurement, si sortim a les nits, si decidim avortar, si som lesbianes, si preferim no ser mares, si tenim ambicions laborals, si cridem i ens emprenyem...

En definitiva, és la violència que ens diu que no som boniques quan trenquem amb els rols de gènere i els estereotips patriarcals que ens oprimeixen com a persones i ens invaliden. I és la que ens culpabilitza de patir la violència quan les úniques persones culpables i responsables són les que l'exerceixen.

La violència envers les dones i nenes és arreu, en molts àmbits perquè, bàsicament, vivim en una societat patriarcal que facilita i manté aquesta violència. Ja ho deia bé l’Emma Goldman, a principis del segle XX, quan afirmava que la lluita de les dones no ha de ser pas pel poder, ha de ser per a l'alliberació del pes dels prejudicis, tradicions i costums que ens condemnen per a tota vida.


Cal que comencem a reflexionar sobre les diferències de tracte que fem en les relacions que tenim amb dones, homes, nens i nenes perquè és en aquestes diferències on es troba la violència.

Prou de mirar cap a una altra banda i considerar que no ens correspon aquesta lluita, perquè en som còmplices quan volem ignorar el problema i no fer canvis que ajuden a eliminar-lo.

Per una vida lliure de violència, igualtat entre dones i homes.

Dia de la resistència indígena

Contra les lleis patriarcals i eclesiàstiques, lluita feminista!

L’anunci per part del govern central de la contrareforma de la llei de l’avortament prevista per aquest octubre, ha fet que enguany el Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament (28 de setembre) hagi cobrat major rellevància.

El canvi legislatiu proposat suposa tornar a la llei restrictiva de 1985, quan l’avortament era recollit en el codi penal, i la pèrdua de drets bàsics per a les dones.

Les dones perdem el dret al nostre propi cos perquè només l’equip mèdic podrà indicar l’avortament i, a més, en tan sols dos supòsits que són difícils de demostrar: el perill real per a la salut física i psicològica de la mare, i la violació.

Les dones perdrem el dret a la nostra sexualitat, imperant la idea religiosa d’equiparar el sexe amb la reproducció. Les dones hem de poder mantenir relacions sexuals lliures, conscients i sense por, basades en el plaer i la satisfacció.

Les dones perdem el dret a la nostra maternitat perquè aquesta serà imposada en el cas que la dona no vulgui continuar amb l’embaràs. I és evident que la maternitat és quelcom meravellós, però sempre i quan sigui desitjada. Ser mares ha de ser escollit de forma lliure i no pas imposat.

RUDA. Planta abortiva

Les dones perdem el dret a la nostra vida perquè en el moment en què ens obliguen a avortar de manera il·legal, hem d’assumir riscos innecessaris quan existeix tecnologia mèdica de qualitat per evitar-los. Evidentment, les dones que tinguin els recursos econòmics per poder anar a l’estranger a avortar en condicions segures, ho faran. Només patiran aquelles que no puguin permetre’s aquest cost.

Molts són els drets que ens juguem amb aquesta llei quan, en realitat, la prohibició de l’avortament no impedeix que les dones avortem (que és l’objectiu principal de la reforma). Si atenem a les dades estadístiques “Idescat”, veiem que en 2008, quan encara regia la llei de l’avortament de 1985, a Catalunya van avortar 26.932 dones, i fa un any, al 2012, ho van fer 21.965 dones. És a dir, amb una llei progressista que dóna drets a les dones, el nombre d’avortaments en quatre anys va disminuir un 18%.

Una dona no avorta per plaer, avorta per necessitat. No es tracta d’una decisió fàcil, porta a molta reflexió i valoració. Quan una dona ha decidit avortar és perquè és conscient que la vida que podrà donar a la criatura no és la que desitjaria per aquesta.

Davant aquesta reforma, no ens queda una altra opció que lluitar i, mentrestant, tornar a adquirir els coneixements de les nostres avantpassades sobre plantes medicinals abortives, com és el cas de la Ruda. Per molt que es vulgui, les dones no ens sotmetrem a lleis patriarcals i eclesiàstiques.

Els nostre cos és nostre, la nostra vida és nostra.

#Jo decideixo, Jo desobeeixo.

De los creadores "si no estás 24 horas hospitalizada, no eres una mujer maltratada" llega "Libres: la aplicación para smartphones que permite prevenir y actuar frente situaciones de violencia de género"

El govern espanyol ens ha sorprès aquesta setmana amb dues notícies totalment contradictòries vinculades a la violència vers les dones. Com si volgués que tota la societat es psicotitzés de cop. Per una banda, ens diuen que si no hi ha sang, no hi ha delicte (http://www.huffingtonpost.es/2013/07/22/estadistica-malos-tratos_n_3633636.html?utm_hp_ref=spain); i, per l’altra, que la violència és tan greu que d'amagatotis les dones maltractades es podran informar a través del seu telèfon mòbil  (http://www.msssi.gob.es/gabinete/notasPrensa.do?id=2938).

https://www.facebook.com/Proscojoncio

És evident que la lluita contra la violència vers les dones ha de ser present per les noves tecnologies, però què ha de pensar una dona que acaba de veure a les notícies que per ésser considerada estadísticament víctima de violència de gènere ha d’estar 24 hores hospitalitzada, si ella  no ho ha estat, d’una aplicació mòbil que li diu que està en risc i ha de marxar de casa?

No sé vosaltres, però jo conec una mica com funciona el circuït contra la violència de gènere i, sincerament, té moltes mancances, especialment en quant a recursos. Penso que els diners destinats a aquesta aplicació haguessin estat més profitosos millorant les condicions de les cases d’acollida, formant a totes les persones professionals que tenen contacte amb dones víctimes de violència masclista (com per exemple infermeria i medicina... perquè l’evidència no hagi de ser la sang...), millorant l’actuació policial davant casos de violència vers les dones (especialment policia local i guàrdia urbana), educant a les nostres filles i els nostres fills en relacions igualitàries, actuant contra la publicitat sexista, donant subvencions perquè els actuals recursos poguessin treballar com cal.... i si volen prevenció, campanyes massives a nivell estatal que impliquin a tota la població, que la violència masclista és un problema social i no només de les víctimes.

No sé si aquesta gent ha parat a pensat una mica en el funcionament de les dones que es troben en situació de violència. Són dones que estan totalment anul·lades com a persones, depenen del seu agressor i estan totalment aïllades i controlades (entre altres). A més, majoritàriament, no es consideren pas víctimes ("mi marido me pega lo normal"), entren en els circuït derivades per professionals que han detectat la seva situació o perquè ha estat tan grossa que han denunciat casi bé obligades.

Per una persona que porta anys y panys sense fer res sense el consentiment d’un monstre, creuen que es veurà capaç de descarregar-se una aplicació mòbil, que per molt oculta que queda, és un senyal?

Per una persona que porta anys y panys focalitzada cap al seu maltractador, girarà el focus d’atenció a ella mateixa i es descarregarà una aplicació mòbil perquè l’ajudi, enlloc d’acudir a persones de confiança o institucions especialitzades?

Per una persona que porta anys y panys desconnectada del món, creieu que probablement tindrà un smartphone?

Per una persona que porta anys y panys sense un duro que no sigui donat pel maltractador, es podrà comprar un smartphone?

Penseu que una dona de 50-60 anys que ha dedicat la seva vida a la cada i a les seves filles i als seus fills, sap com funciona un smartphone?

I encara que realment ho fes, que es descarregués la informació, quin acolliment ha de tenir una dona davant el seu mòbil?

Les dones que pateixen la violència masclista necessiten persones, sí, PERSONES que li facin suport, que les facin pisar de peus a terra, que les desculpabilitzin, que l’expliquin la realitat de la situació a l’estat espanyol, que facin un seguiment del seu procés perquè mai se senti sola i abandonada.

Les dones que pateixen violència masclista necessiten que la seva veu sigui escoltada i que davant els jutjats el seu relat sigui vàlid. Que no hagi de tenir un part mèdic perquè se la creguin a mitges. Es necessiten recursos per sortir de la situació de violència per les dones que la pateixen i no aplicacions mòbils (que per altra banda, ara a les notícies informaran si va consultar l'aplicació o no i així culpabilitzar-les més com fan amb les denúncies retirades???).

Hi ha una gran confusió, l’aplicació smartphone no és pas per les dones que pateixen violència masclista, és per totes les persones, per cadascuna i cadascun de nosaltres, per prevenir. Un cop ets immersa, tot i que es considera prevenció secundària o terciària, ho sento, és intervenció.

Que no ens intentin enganyar amb mesures que no són més que pegats per callar-nos les boques, perquè no ho aconseguiran pas. Que el seu interès ja va quedar clar amb les mesures a nivell sanitari per contabilitzar les dones, millor que hi figurin menys de les que són, que no acceptar la realitat i haver de considerar la violència vers les dones, com el que és, terrorisme. I per tant, aplicar mesures antiterroristes.

28 DE MAIG - DIA INTERNACIONAL D'ACCIÓ PER LA SALUT DE LES DONES

El cos de la dona també ha de ser BEN estudiat!

Conèixer el nostre cos i les nostres necessitats, començar a controlar aquesta part de les nostres vides ens ha produït una energia que es manifesta en les nostres accions, en les nostres relacions amb els homes i amb les dones i amb tota la societat. Després d’aprendre el que «els experts» ens havien de dir, vam descobrir que encara teníem molt per aprendre juntes... I ara estem molt millor situades per avaluar les institucions que haurien de cobrir les nostres necessitats... Hem sentit el nostre poder potencial com una força per al canvi social i polític. Aquesta és la raó per la qual les feministes hem estat tan actives contra les restriccions legals inhumanes... lluitant contra tot el que impedeix a les dones controlar i gaudir del seu cos.

«The Boston Women’s Health Book Collective», 1972

http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=212

El cos de la dona i els seus processos sempre han estat quelcom a ocultar, menysprear i emmalaltir. El cos de la dona només ha estat acceptat quan aquest és utilitzat com a objecte i, generalment, vinculat a la satisfacció de l’home (només cal posar una estona els anuncis a la televisió).

A nivell científic, el cos de la dona ha estat poc estudiat en comparació amb el cos de l’home, recordem que com que els cossos de l’home i de la dona és consideren iguals a nivell biològic (exceptuant l’aparell reproductor), els estudis de malalties comunes i assaigs clínics majoritàriament han estat fets en base al cos de l’home. Quan, d’acord amb l’Observatori per a la Igualtat de la UAB hi ha diferències en la manera d’emmalaltir, en el procés de la malaltia i en els resultats d’alguns tractament.

Aquest desconeixement, ha portat que no es facin correctament molts diagnòstics i que els processos naturals, com són la menstruació i la menopausa, hagin estat medicalitzats com si de malalties es tractessin.

En el cas de la menstruació, encara són moltes les dones que per fer referència a aquesta diuen “estic malalta”, quan la menstruació és un signe de bona salut. Els dolors menstruals, que poden ser suavitzats amb petits canvis en l’estil de vida (com fer exercici) o prenen productes naturals (com la camamilla), han estat païts a base de medicaments generals (com el paracetamol o l’ibuprofeno) o, els mateixos, però creats per l’ocasió (com és el cas de la Saldeva – nom comercial – que no deixa de ser paracetamol).

A més, les menstruacions irregulars,que són normals fins els 22-23 anys, han estat també medicalitzades al·legant anormalitat, amb anticonceptius hormonals. Fins el punt que s’ha arribat a crear un fàrmac (comercialitzat amb el nom de Seasonale) per només tenir la menstruació un cop cada tres mesos, dient que aquest fet milloraria la qualitat de vida de les dones. Quan, torno a mencionar, tenir la menstruació és un signe de bona salut en la dona.

Si la menstruació és tractada com una malaltia, no tenir-la ho és encara més. En el cas de la menopausa no només s’ha arribat a dir que les dones deixen de ser dones, sinó que s’han atribuït tots els mals a aquesta i s’ha medicalitzat amb la teràpia hormonal substitutiva. Quan, d'acord amb Carme Valls (2012), en realitat, només hi ha dos símptomes que són conseqüència de la menopausa: tenir fogots i sequedat vaginal. I, en canvi, sobre aquests dos símptomes, hi ha molt pocs estudis.

Del cos de la dona se’n parla molt, però ni tan sols nosaltres mateixes, moltes vegades, en sabem prou.

Pel coneixement del cos de la dona i l’autoconeixement, commemorem aquest 28 de maig!!!

Parlant de drets...

El dret a la vida és un dret humà bàsic (Article 3. Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat). I tot i que cada dia es vulnera arreu del món, la majoria de les persones som conscients d’aquest dret, el valorem i el respectem, per a nosaltres i per a les altres persones.

És per això que em sembla indignant que un grup ideològic s’apoderi de la defensa d’aquest dret, al·legant que totes les persones que no pensen com elles, estan en contra d’aquest dret bàsic i són unes assassines.

I em refereixo concretament a la ja coneguda associació ProVida que es defineix amb aquests termes:

“[…]Organización No Gubernamental de voluntariado, que promueve el respeto a toda vida humana desde la concepción hasta su extinción natural.”

Però, realment promou el respecte aquesta associació? Veiem unes quantes dades interessants:

-        

• Volen PROHIBIR l’avortament. Argumenten casi bé que en el moment que l’espermatozou penetra l’òvul, ja hi ha vida humana. Per això, no volen que en cap cas pugui interrompre’s l’embaràs. La vida és el més important. No respecten la decisió de la dona, i el curiós és que decideixen que la vida del fetus humà , perquè és un fetus, encara no és un ésser humà, és més important que la vida de la dona (i passen coses com aquestes: http://www.laindependent.cat/index.php/ca/salut-sexual-i-reproductiva/3011-irlanda-la-mort-duna-dona-en-no-practicar-li-lavortament-posa-en-evidencia-la-restrictiva-legislacio-daquest-pais). Per tant, estan de nou en contra de l’Article 3 dels drets humans. I això que no entrem en qüestions vinculades a tenir descendència no desitjada, especialment de violacions; a tenir descendència amb greus malformacions sense ajudes socials; a tenir descendència en l’adolescència; a tenir descendència sense recursos econòmics... a tota una sèrie de circumstàncies que s’han de tenir en compte perquè no només és viure, també s’ha de tenir en compte la qualitat d’aquesta vida, tant per la dona, com per al futur ésser humà.

• Volen PROHIBIR la investigació en l’àmbit de la biomedicina vinculada amb cèl·lules mare. Quan les cèl·lules mare tenen un gran potencial per poder tractar una gran varietat de malalties i condicions que afecten a milions de persones en tot el món. I, per tant, ajuden a salvar vides. Doncs, no volen col·laborar en la investigació per salvar vides, la qual cosa és anar en contra del dret humà que defensen (Article 3. Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat).

• Estan EN CONTRA de l’eutanàsia. No volen que persones conscients de la seva situació que consideren inhumana, puguin acabar amb el continu patiment. I, per descomptat, no volen que altres persones decideixin per persones que només viuen perquè són connectades a una màquina i, de vegades tenen una edat molt avançada i, per tant, poc més podran viure. La vida és important, però no la seva qualitat. Amb això també vulneren un dret humà, concretament, l’Article 5. Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

• Volen PROHIBIR el matrimoni homosexual. La seva idea és mantenir la família cristiana intacta, és a dir, la composada per la mare, el pare i la descendència. Altres formes de vida no són respectades, entre altres coses, perquè no poden generar vida. I, per tant, volen vulnerar el dret humà Article 16. 1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.

• Estan EN CONTRA dels mètodes anticonceptius no naturals (tot i que intueixo que els volen prohibir. Per cert, dins d’aquests mètodes també inclouen l’avortament...). Diuen textualment que “La cuestión central no es el método, es el fin: apertura a la vida”. S’obliden que , concretament, els preservatius de barrera (preservatius femenins i masculins) prevenen del contagi de malalties de transmissió sexual i, per tant, prevenen de la disminució de la qualitat de vida i, en moltes ocasions, especialment en països no desenvolupats, prevenen de la mort. Per tant, estan en contra de mètodes que prevenen la malaltia i la mort. Per tant, estan en contra del dret humà Article 3, però també vulneren l’ Article 12. Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs. Tot i que aquest últim és vulnerat en general en aquesta associació com hem pogut veure.




• Estan EN CONTRA de l’ús de sistemes de reproducció assistida. La vida humana només és respectada quan és natural. En aquest cas, també es vulnera l’article 16, concretament, en el dret fundar una família.

• Etcètera...

D’acord amb el diccionari on-line DIDAC, la llibertat és “la situació de qui no està empresonat, de qui no és esclau i de qui no està sota les ordres de ningú”. I, tot i que som conscients que la completa llibertat és una utopia, voler prohibir i dictaminar (donar ordres) sobre el model de vida  i les decisions de les persones, és, per tant, atemptar contra la llibertat personal. I quan hi ha imposició, no hi ha opcions; doncs, no es pot decidir (és a dir “fer una elecció entre diverses possibilitats”).

I quan tot això succeeix (coartació de la llibertat i de la decisió), el respecte és inexistent, ja que respectar és “tractar les persones i les coses de bona manera”.

No sembla, doncs, que les paraules respecte i vida puguin anar massa associades amb aquesta organització.

Més que lluitar per la vida, està clar que aquesta associació LLUITA PER IMPOSAR UN MODEL DE VIDA, basat en valors tradicionals, cristians i, evidentment, patriarcals. Que, a més, com hem vist, el seu model vulnera en diverses ocasions (i segur que m’he deixat alguna), els drets humans.

I no és que estigui en contra que aquestes persones vulguin mantenir un model de vida en concret, si estigués en contra vulneraria un dret humà, concretament l’Article 19. Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Del que sí que estic en contra és de la imposició que volen fer d’aquest model i del menyspreu que tenen a totes les persones que no estan d’acord amb aquesta forma de vida.

Ningú ha de decidir per mi, bàsicament perquè:

La meva vida és meva, sóc jo qui ha de decidir com viure-la i fins a quan. 

El meu cos és meu, sóc jo qui pren les decisions sobre el meu cos. 

La meva sexualitat i la meva reproducció és meva, sóc jo qui decideix com, quan i amb qui. 

En definitiva, el tema és seguir una dita que sento des que sóc petita i que em sembla fonamental que és “¡¡Vive y deja vivir!!”.

“Tinc vergonya de la meva situació, se suposa que això a mi no m’hauria de passar, tinc una carrera”

Encara és molt present a la nostra societat el mite que la violència masclista dins la parella només es dóna en famílies i entorns de classe socioeconòmica mitjana-baixa o baixa. Perquè encara avui es creu que l'assassinat de dones en mans de les seves parelles o exparelles són casos aïllats, no hi ha una crítica global a la societat i es consideren com bolets que sorgeixen "sin más".

Però la realitat és ben diferent.

Ésser dona és el factor de vulnerabilitat essencial per ser víctima de violència masclista dins la parella. La resta poden ajudar, però si no ets dona, no patiràs aquesta violència.

Tenir estudis superiors i un bon nivell socioeconòmic no et garanteix que no seràs víctima. Ni a l’escola, ni a l’institut, ni a l’acadèmia, ni a la universitat se’ns ha ensenyat què és uns relació de parella sana i com podem detectar la violència i, per tant, prevenir-la. Ens han adoctrinat per poder complir una funció concreta dins el sistema capitalista, res més. I ja s’han ocupat que a casa tampoc se’ns donés aquesta educació. Qui més o qui menys ha tingut pares i mares enfeinades, tot el dia amb coses a fer i sense massa temps per dedicar a la mainada. Perquè encara que la nostra mare hagi treballat a casa sense remuneració, recordem que la seva jornada era/és de 24 hores al dia... en quin moment pot seure amb tu per explicar-te les coses? I com ha de saber aquestes coses si mai li han explicat i tampoc ha tingut la possibilitat de conèixer més enllà de la feina i la casa? I el pitjor, com havia d’ensenyar-te una mare maltractada com prevenir el que ella no ha pogut fer?

Aquesta és una bola generada i mantinguda pel sistema patriarcal, que ens ha emplenat el cap d’un munt d’informació totalment errònia i inútil, que ens fa pensar que la violència masclista no és masclista i que les feministes estem com una cabra, odiem els homes i que, a més, som lesbianes.

Alguns exemples, alguns, perquè hi ha moltíssims, d’aquestes creences són els ja famosos... l’amor és el que et farà una persona completa... has de trobar la teva mitja taronja... si té gelos és perquè t’estima... qui t’estima, et farà plorar... l’amor pot amb tot... l’amor és cec... l’amor és per sempre... no m’estenc més perquè m’imagino que qui llegeix aquest bloc ja se’ls coneix prou.  

Llavors, per molta educació formal que tinguem... Com no hem de caure en la violència masclista dins la parella si sempre ens han dit que som persones incompletes, que necessitem alguna persona al costat per poder ser algú a la vida? Com volen que no caiguem si no ens permeten que ens estimem a nosaltres mateixes?

Perquè la clau de tot és tenir clar quins són els nostres drets, estimar-nos per saber com ens mereixem ser tractades i poder decidir de debò com volem que siguin les nostres relacions.

No hem de sentir vergonya, no és pas la nostra culpa. Som responsables del que ens passa a la vida, sí,  perquè hem pres unes decisions o unes altres, però no som culpables d’actes que realitzen altres persones. Hem de saber que podem escollir, que tenim el dret a escollir i que, sempre, sempre, sempre, sempre, sempre, hem d’escollir les coses en base al que nosaltres volem i considerem que és el millor, mai el que vol una altra persona.

I, sobretot, fes cas al teu instint. Si alguna cosa no t'acaba de fer el pes, per molt maco, agradable, arreglat, divertit, intel·ligent, eloqüent, simpàtic, amorós, alegre, perfecte que sembli l'home amb el que estàs, fuig. Sí, fuig, tal i com diu la lletra d'una cançó d'Iron Maiden "Run for your lives", sí, en plural, la mainada també està en perill, si és que en tens.