Res de bo hi ha a l'úter

Tot i que al llarg de la història hi ha hagut dones que han participat i aportat coneixements importants per a la ciència, el seu estudi ha estat, en general, menyspreat, ignorat i ocultat, el que ha fer que tota ciència hagi estat escrita en masculí i, per tant, sigui totalment androcèntrica.

De fet, si ens parem a pensar en la definició, la ciència és objectiva, analítica i neutral, és a dir, com l’estereotip masculí; en canvi, les dones “suposadament” som subjectives, intuïtives i irracionals, el contrari, vaja.

Aquest fet, d’acord amb Evelyn Fox Keller i Ruth Bleier entre d’altres, ha fet que la incorporació de la dona a l’àmbit científic hagi estat i sigui a dia d’avui molt complicat. Les nostres “característiques” ens posicionen en un esglaó inferior, ja que hauríem d’adquirir i demostrar que tenim les competències necessàries per ésser “aptes” per a la ciència.

Aquest, com no, és el cas de la psicologia, que molta gent no la considera una ciència, però sí que ho és, però no faré debat sobre això aquí perquè no és el meu objectiu.

Com deia, la psicologia, que és una ciència molt recent, ha estat majoritàriament escrita per homes, amb la curiositat que la majoria de persones que estudien a dia d’avui aquesta carrera són dones.

El que és curiós és que, en comparació amb altres ciències, la presència de la dona és força notable. En canvi, a l’assignatura “ la història de la psicologia” les referències eren, i segur que avui dia encara ho són, majoritàriament masculines!

I si ens fixem, al llarg de la història de la psicologia, la dona ha estat desqualificada, simplement per ésser dona. Així, ha hagut fins i tot diagnòstics reservats a les dones, com la coneguda histèria (a dia d’avui els que creuen en l’existència d’aquest trastorn, també reconeixen que es pot donar en homes).

Als seus inicis, s’entenia que la histèria era una malaltia reservada per a les dones. Els estudiosos, tots homes, situaven aquesta alteració a l’úter, de fet el nom significa “matriu” en grec.

http://s44.photobucket.com/albums/f40/Shylah49/?action=view&current=uterus.gif&newest=1 

No em d’oblidar que per aquella època, finals s. XIX - principis del XX, la dona encara era concebuda com un ésser misteriós, especialment en relació a la menstruació. I no fa tants anys es considerava que la dona amb menstruació no es podia banyar, ni fer maionesa, ni practicar sexe, ni tocar els nens... Imagineu-vos, com per fiar-se!

Però considerar que tot sorgeix de l’úter és reduir a la dona als seus genitals i considerar que l’úter és una font de malaltia, es tradueix a que la naturalesa de la dona és malaltissa i, per tant, inferior a la de l’home que és saníssima. I com que totes les dones, biològicament parlant i tenint en compte que hi ha excepcions, tenim úter, ens situem la globalitat de nosaltres per sota de l’home. Estem com per fer ciència! No ens farien ni cas i qualsevol idea nova seria rebutjada i davant la nostra ràbia causada per la impotència, hi hauria una veueta masculina cridant “ets una histèrica!”. I tot arreglat.

Així doncs, tenim una malaltia la causa de la qual és l’excés de tensió a l’úter. Ara només cal saber com es pot tractar...I el tractament era espectacular! Si tenies histèria, havies d’alliberar les tensions que et portaven a la mateixa, i com s’aconsegueix alliberar tensions a l’úter? Exacte, tenint un orgasme, o més. Així que o tens sexe amb un home (perquè amb una dona no es pot) o bé, et masturbes amb un dildo. És a dir, a tu el que et passa és que no folles (sona l’insult “malfollada”??).

Això és una solució 100% masculina! Això sí, la masturbació amb l’objectiu de curació, no amb l’objectiu d’obtenir plaer! No sigui el cas que l’agafi el gust i ja no necessiti a l’home per obtenir plaer...

No és d’estranyar, doncs, que les dones d’aquella època (i d’aquesta però per altres motius, o no) no es masturbessin. Per regla de tres: si la masturbació és un tractament per una malaltia, la histèria, i suposadament només les dones amb histèria es masturben, si ho faig és perquè estic malalta!

Encara sort que amb els anys, el tractament ha canviat. Només en els casos de trastorns de la sexualitat es donen pautes de masturbació, però en aquest cas amb un sentit perquè hi ha un problema a nivell sexual. Però això seria un altre tema.

En resum del tema, un cop més objectius assolits:

-          Devaluar la dona (amb les conseqüències que això comporta)

-          Devaluar la sexualitat de la dona (amb les conseqüències que això comporta)