Sóc davant d’un quiosc de color verd, com és habitual.
| http://perso.wanadoo.es/peretosca/cat/galeriafins2002_1.htm |
Miro revistes.
Esquerra, mig en la foscor que permeten els
panels flexibles trobo dones despullades, ensenyant els pits, amb cares
suggerents, mirada pecaminosa (si és que existeix una mirada tal), algunes
acompanyades d’homes, d’altres de dones... continuo mirant i just al costat:
revistes de cotxes, motos i altres mitjans de transport... Segueixo i hi ha
revista de ciència, història, pel·lícules...
Dreta, amb menys invisibilitat trobo revistes
sobre la criança de la mainada, revistes del cor just al costat de revistes de
cuina, la llar, mobles, jardins amb flors, manualitats... I no massa lluny,
revistes per adolescents, infantils...
Miro davant, apart de veure la venedora, veig
tots els diaris, llibres, tabac, gominoles...
Em quedo parada. Analitzo el que els meus ulls
veuen. Penso quin és el sentit de la distribució (no cal donar gaires voltes,
oi?) i reafirmo la divisió social de sexes amb les corresponents tasques
assignades. Potser els diaris és el que més es compateix, no?
Agafo una revista sobre cotxes, per què no,
sóc dona, però em poden agradar els cotxes, oi? Fullejo... bé, cotxes que han
sortit nous al mercat, també elèctrics, tipus de motors, manteniment del
vehicle, interessant. Continuo mirant i veig a la meitat de la revista, en
sentit vertical, un impressionant ferrari vermell de somni amb una noia amb
minifaldilla, samarreta ajustada i sabates de 20 cm, asseguda a la part
davantera amb una cama tocant terra i l’altre recolzada al cotxe... m’agraden
els cotxes, però no m’atreuen les dones, tot i que podrien agradar-me, però no
en aquesta posició, no em sembla ni artística la fotografia. Una espècie de
pòster que mai col·locaria a la meva casa ni garatge ni res similar. Continuo
mirant... ja cap al final de la revista veig tota una plana d’anuncis de dones que
ofereixen serveis sexuals. També hi ha algun home, però no sembla estar interessat
en dones... a més també hi ha anuncis de perfums d’”home”, rellotges d’“home”,
calçotets, eines per treballar la fusta... Vaja, em sembla que no és una
revista pensada per a homes i dones, només per a homes i donant una visió
totalment sexual de les dones... no sabia jo que només fóssim això, objectes
sexuals, pòsters per fer-se una palla.
A veure la revista del cor considerada
respectuosa que és a la dreta... bé, informació actual sobre personatges
diversos, generalment amb títols nobiliaris o no, poden ser concursants/es, gent
casada amb, la dona de, l’home de, el fill o la filla de, rics i riques en
general... bé, diguem que és entretinguda la revista. Els anuncis són sobre
altres revistes, sobre joies amb un preu molt rebaixat, perfums de dones, foto
depilació. Al mig de la revista hi ha un reportatge sobre la casa d’una persona
bastant coneguda, que ningú sap què ha fet a la vida, però allà està... i cap
al final de la revista... tota una plana d’anuncis de dones que ofereixen serveis
sexuals. No surten homes, ni tan sols d’aquests que no semblen tenir interès en
les dones... Ondià! Què curiós que és això! Però si a les revistes que semblen
focalitzades per les dones... també es fa un ús sexuals de la dona!
Quines coses... a veure el diari que és just
al centre. Bé informació política, econòmica, nacional, internacional, opinió,
esports, espectacles... deu ni do, amb això podem aprendre quelcom. Continuo
mirant i cap al final del diari... veig tota una plana d’anuncis de dones que
ofereixen serveis sexuals i també d’homes que busquen homes... mira... que aquí
també es fa servir majoritàriament a la dona de forma sexual... quines coses...
I no és que no hi hagi d’haver dones que es
dediquin al sector de sexe, faltaria més, sempre i quan sigui quelcom lliure i
escollit. Però, també hi ha homes que s’hi dediquen per donar serveis a la dona,
no? I on són? No els he trobar pas, jo.
Igualment... com és que un servei que és
totalment focalitzat en l’home s’anuncia arreu, fins i tot en revistes “pensades”
per a dones?
Com és que una dona no pot tenir un pòster d’un
ferrari amb un home de bon veure sense samarreta, amb pantalons ajustadets?
Com és que encara avui dia la sexualitat de l’home
és arreu i la de la dona és arrelada a l’àmbit privat (si és que en té)?
Que les dones no ens podem posar “caxondes”
amb imatges suggerents?
Ah! Que no és adequat, no queda bé aquestes
conductes en les dones... en canvi, ens donen feina per fer veure que sí... què
contradictori que és això, no? Una mica, segons el meu parer, psicotitzant, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada